1. |
El Camí A Casa
01:48
|
|||
2. |
Cant A La Sirena
04:12
|
|||
Passes que avancen al ritme del temps
Se senten llunyanes fugen dels meus peus
Les ombres son clares dins el bosc espès
I cap ocell canta quan se sent ta veu
I se’m para el cervell quan cantes tu
La llum pentina l’aire de entre els teus cabells
S’encenen les mirades que no diuen res
Conec el meu destí i aquest no es el meu lloc
M’esperen al final d’aquest viatge incert.
Però em fa oblidar qui soc, de on vinc i on som
I em perdo entre els vestits i els teus llençols
Em llevo amb un somriure que ans era difunt
M’inquieten les carícies mentre et miro al ulls
Sento que soc lliure sento que estic viu
Amb tu sóc transparent, s’ensorren el meu murs.
I se’m para el cervell quan cantes tu
I se’m para el cervell quan cantes tu
Però m’esperen… m’esperen i no em dono per vençut
M’aixeco mentre el cap em dona voltes sense haver begut
I no recordo el bes que m’allunyava lentament de tu
Desperto, gaudint del teu cos nu
tan fràgil, tan màgic de perfums, m’he perdut
Desperto! Desfaig tot els malsons
m’abandono i mor amb tu l’últim petó…
|
||||
3. |
L'ombra Dels Teus Mots
03:43
|
|||
Seràs la pols del què vas ser, seràs tot el què no vas fer, sabràs el preu que posa el món sobre teu
Repassa en cada pas que fas, les bales que vas deixar passar, si et fan mes fort o et fan sentir afortunat?
Segueixo l’ombra dels teus mots escrits en cartes d’amor
Camines sense aprendre res, somies però no serveix de res, confies que els anys seran clements sobre teu.
Fes caure tots els teus castells de sorra negre. Cuida’t, que s’engruna el teu cervell,
i sent l’impuls que creus seguir tu mateix
Segueixo l’ombra dels teus mots, escrits en cartes d’amor
Segueixo l’ombra dels teus mots, escrits en cartes d’amor
I prenc valor cegament i encenc conscient
la llum que dema seguiré, amor seguiré...
|
||||
4. |
Despertar Al Cel
03:32
|
|||
Cels que no han caigut
les estrelles que reculls del terra son els seus fruits
Cels caminant descalç
sobre la terra agredolça que s’estén davant teu
Murs de pedra càlida, laberints finits
Tardes que passes de llarg altres camins
Sento mil històries que han passat al teu voltant
Confio que el teu seny no t’hagi dut per cap parany
No sé quan de temps estaré llepant les ferides, desfent les mentides que t’enverinaren el ulls.
No comprenc tot el mal que et vaig fer, però escolta’m i mira’m i pren el meu cor contra el teu
Voldria navegar entre els núvols lluny
Voldria despertar al cel.
Les cartes que no t’escriuré, parlen de coses que el meu cor em diu que n’oblidi per sempre l’arrel. I no sé el secret d’enterrar aquesta daga i desfer les nits que esperava impacient el retorn d’un amic.
Voldria navegar entre els núvols lluny
Voldria despertar al cel.
|
||||
5. |
||||
He passat davant d’una taverna
He sentit de lluny el seu crit
Sent curiós, com tothom, veig que hi entren
Uniformes i metges d’aquí
Hi ha rumors de baralla violenta
S’ha emportat una vida innocent
Plouen les llàgrimes d’ell
Les notes abracen la gent
Sonen balades al cel
De trompetes que esperen als seus
Quan el treuen cobert de l’escena
Veig la mare que es llança al seu pit
Quan li pren de les mans la trompeta
Caient gotes de sang del seu fill
Maleeix l’assassí que a sang freda
Li ha clavat una daga al clatell
Plouen les llàgrimes d’ell
Les notes abracen la gent
Sonen balades al cel
De trompetes que esperen als seus
Cau brillant l’últim reflex del metall
Que ja ningú el sent,
Que ja ningú recordarà
La memòria infeliç d’un amant
I el seu instrument.
Plouen les llàgrimes d’ell
Les notes abracen la gent
Sonen balades al cel
De trompetes que esperen als seus
|
||||
6. |
El Vidre Que Ens Separa
04:29
|
|||
- Crec que mirant al fons del vidre que ens separa, cobrint de fosc el món... s’adorm.
Ens desfèiem a les nits i em parlaves a l’orella mentre gronxava el petit que plorava si no hi erets. No descansis, el camí que t’espera no té pèrdua, ‘rera la finestra em veus? Jo t’esperaré al matí.
- No apartaré les passes que a tu em porten i no seguiré cap altra llum que em guiï cap on no hi ets.
- ... les brises t’acompanyen i et porten a mi...
- Crec que mirant al fons del vidre que ens separa, cobrint de fosc el món... s’adorm.
|
||||
7. |
||||
Neixen entre la boira que enganya a tot humà
Les seves flors llueixen un blau que no és normal
Evito caure en ella, evito ser-ne esclau
Delicte no provar-la, sublim és prendre’n més.
Caic als peus de llits de flors, que m’absorbeixen el meu son
Naveguen sense rumb, estanys que s’han fet seus
Són belles les raons: l’oblit en calzes d’or
Desfer cada record que t’ennuega el cor
tornar a néixer en la nit, sent verge de sentits.
L’oratge em desperta, naufraguen els seus enganys
Sento el mar , sento el món i veig com se m’omple de nou, el meu cap torna a lloc i llanço la copa aquest pou.
Tremolen el meus peus, refaig el meu destí
no oblidaré el què sóc, ni oblidaré el meu lloc
espero no cedir cap engruna de mi
el temps em jutjarà si et trobo en el camí.
|
||||
8. |
Fins Quan Serem
03:56
|
|||
Fins quan serem, diagnosticats d’arrel per ser
Massa covards, massa sincers, massa obedients...
Trenquem l’acer, de les cadenes que ens hem fet
I no mireu mai més enrere i les perdrem
Mai més serem destinats a creure en res
I fugirem de les seves mans no devent res
Fins quan viurem sent resignats als seus plaers
No m’alçareu el cap per sobre el meu
No renunciem a ser millors que ningú
No reprimim el què sentim, que les dosis d’emoció s’injectin
I cantarem revolucions com més lluny millor
I violarem els seus valors, com ens van fer a tots.
|
||||
9. |
Espera'm
03:52
|
|||
Sempre estaré
Cremant records
Desfent petons
Borrant cançons
No estic segur, si el camí em portarà a tu
Camino cec i els dies buits se
m’omplen d’emocions que lliguen al meu cor que no té por, que no està sol.
No esperis que sigui un príncep al tornar
Saps que el que estimaves ja no tornarà
Les cançons d’herois enganyen
Ja mai oblidaràs,
Ja mai oblidaràs
Pren-me en braços i tornem a començar
Demà seré un pas més a prop teu desfent camins i descobrint-ne de nous
que em portin en l’aire la teva olor i l’escalfor del teu amor
Espera’m, crido i no em sents
Espera’m, crido i no em sents
No esperis que sigui un príncep al tornar
Saps que el que estimaves ja no tornarà
Les cançons d’herois enganyen
Ja mai oblidaràs,
Ja mai oblidaràs
Pren-me en braços i tornem a començar
Espera’m, crido i no em sents
Espera’m, crido i no em sents
|
||||
10. |
La Nit Dels Temps
03:47
|
|||
De les cendres sorgiran diferències entre el fang de les classes que ja esperen quin és l’últim a parlar.
Surt i crida i pren la veu de carrers patint de fred que cap ànim sense lucre no ha pogut pas fer-hi res.
No apartaré les mans del fred,
si per sentir que em sento viu s’ha de patir
Les petjades que he deixat ningú les recordarà ni cap conte explicarà les llàgrimes que he anant vessant
Surto i crido i prenc la veu de la gent que fuig enllà dels problemes que no espera ni aspira superar
“Les alzines que ens espien i que es mengen el camí controlant i analitzant cada passa que se’ns escapa de les ganes de fugir que tenim altres amb sentit de la vergonya de lluitar contra murs impenetrables. No aturis, NO, les ganes de seguir, tingues objectius que la vida és una aventura, sense cura ni ruptura recordaràs aquest camí i el bagatge que ara esculls et pesarà durant la nit dels temps”
No apartaré les mans del fred,
si per sentir que em sento viu s’ha de patir
|
||||
11. |
Polifem
05:59
|
|||
Desperto en blanc i sec
sota les ombres d’arbres que m’han vist plorar
Ja no és misèria
El què em preocupa ara és on tornar a començar, i on oblidar
Creix dins meu un monstre d’un sol ull
Les parets s’ensorren, caic vençut
Com devora l’esperança quan estic tan lluny,
Vull sortir d’aquest infern, vull despertar i ser lliure
Recordaré demà el camí
Que miri sempre directe als ulls de l’enemic
Que no davalli la força que m’ha dut aquí, però
Creix dins meu un monstre d’un sol ull
Les parets s’ensorren caic vençut
Com devora l’esperança quan estic tan lluny,
Dins d’aquí seré “Ningú”
Llavors ell s’arrencà l’estaca tota tacada de sang llançant-la furiós lluny de sí i començà a cridar als altres titans que vivien a prop seu.
S’acostaren curiosos i li preguntaren:
- Quin mal necessita el nostre ajut Polifem? – i ell respongué
- “Ningú” m’ha fet mal, ha estat “Ningú”
Creix dins meu un monstre d’un sol ull
Les parets s’ensorren caic vençut
Com devora l’esperança quan estic tan lluny,
Dins d’aquí seré “Ningú”
Viatger combatent les seves pors, ignorat cavaller.
Tingues ferma la ment contra el dolor que el camí serà fosc.
|
||||
12. |
Epíleg
03:26
|
|||
Creixen verds, tranquils i serens
Els camps que ara tinc sota els peus
Lentament enfilo en el temps
Camino per llocs que conec
Pren una espurna als meus ulls
Dansant entre espigues daurades de juny
Creixen ferms, tranquils i serens
els somnis que em guien els peus.
Tants camins amb insòlit final quan veus que acaben on van començar
Tants camins amb insòlit final, qui sap si després de tant, em recordarà?
Tanco els ulls, recordo a l’instant
L’olor de tot el què he estimat
Sento el vent, les fulles xiulant
Em fan pessigolles les mans
L’últim pas, m’aturo al llindar, la porta dels somnis que em queden davant
Giro el cap, només veig els camps que ara em demanen que els cuidi demà
Prego el temps que m’ajudi a lluitar per tot el què un dia vaig abandonar
torna sense glòria a casa aquell soldat
Creixen verds, tranquils i serens
Els camps que ara tinc sota els peus
Lentament enfilo en el temps
I s’obren les portes del cel
|
Streaming and Download help
If you like BarraLliure!, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp