We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

ULISSES [2015]

by BarraLliure!

/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.
    Purchasable with gift card

      name your price

     

1.
2.
Passes que avancen al ritme del temps Se senten llunyanes fugen dels meus peus Les ombres son clares dins el bosc espès I cap ocell canta quan se sent ta veu I se’m para el cervell quan cantes tu La llum pentina l’aire de entre els teus cabells S’encenen les mirades que no diuen res Conec el meu destí i aquest no es el meu lloc M’esperen al final d’aquest viatge incert. Però em fa oblidar qui soc, de on vinc i on som I em perdo entre els vestits i els teus llençols Em llevo amb un somriure que ans era difunt M’inquieten les carícies mentre et miro al ulls Sento que soc lliure sento que estic viu Amb tu sóc transparent, s’ensorren el meu murs. I se’m para el cervell quan cantes tu I se’m para el cervell quan cantes tu Però m’esperen… m’esperen i no em dono per vençut M’aixeco mentre el cap em dona voltes sense haver begut I no recordo el bes que m’allunyava lentament de tu Desperto, gaudint del teu cos nu tan fràgil, tan màgic de perfums, m’he perdut Desperto! Desfaig tot els malsons m’abandono i mor amb tu l’últim petó…
3.
Seràs la pols del què vas ser, seràs tot el què no vas fer, sabràs el preu que posa el món sobre teu Repassa en cada pas que fas, les bales que vas deixar passar, si et fan mes fort o et fan sentir afortunat? Segueixo l’ombra dels teus mots escrits en cartes d’amor Camines sense aprendre res, somies però no serveix de res, confies que els anys seran clements sobre teu. Fes caure tots els teus castells de sorra negre. Cuida’t, que s’engruna el teu cervell, i sent l’impuls que creus seguir tu mateix Segueixo l’ombra dels teus mots, escrits en cartes d’amor Segueixo l’ombra dels teus mots, escrits en cartes d’amor I prenc valor cegament i encenc conscient la llum que dema seguiré, amor seguiré...
4.
Cels que no han caigut les estrelles que reculls del terra son els seus fruits Cels caminant descalç sobre la terra agredolça que s’estén davant teu Murs de pedra càlida, laberints finits Tardes que passes de llarg altres camins Sento mil històries que han passat al teu voltant Confio que el teu seny no t’hagi dut per cap parany No sé quan de temps estaré llepant les ferides, desfent les mentides que t’enverinaren el ulls. No comprenc tot el mal que et vaig fer, però escolta’m i mira’m i pren el meu cor contra el teu Voldria navegar entre els núvols lluny Voldria despertar al cel. Les cartes que no t’escriuré, parlen de coses que el meu cor em diu que n’oblidi per sempre l’arrel. I no sé el secret d’enterrar aquesta daga i desfer les nits que esperava impacient el retorn d’un amic. Voldria navegar entre els núvols lluny Voldria despertar al cel.
5.
He passat davant d’una taverna He sentit de lluny el seu crit Sent curiós, com tothom, veig que hi entren Uniformes i metges d’aquí Hi ha rumors de baralla violenta S’ha emportat una vida innocent Plouen les llàgrimes d’ell Les notes abracen la gent Sonen balades al cel De trompetes que esperen als seus Quan el treuen cobert de l’escena Veig la mare que es llança al seu pit Quan li pren de les mans la trompeta Caient gotes de sang del seu fill Maleeix l’assassí que a sang freda Li ha clavat una daga al clatell Plouen les llàgrimes d’ell Les notes abracen la gent Sonen balades al cel De trompetes que esperen als seus Cau brillant l’últim reflex del metall Que ja ningú el sent, Que ja ningú recordarà La memòria infeliç d’un amant I el seu instrument. Plouen les llàgrimes d’ell Les notes abracen la gent Sonen balades al cel De trompetes que esperen als seus
6.
- Crec que mirant al fons del vidre que ens separa, cobrint de fosc el món... s’adorm. Ens desfèiem a les nits i em parlaves a l’orella mentre gronxava el petit que plorava si no hi erets. No descansis, el camí que t’espera no té pèrdua, ‘rera la finestra em veus? Jo t’esperaré al matí. - No apartaré les passes que a tu em porten i no seguiré cap altra llum que em guiï cap on no hi ets. - ... les brises t’acompanyen i et porten a mi... - Crec que mirant al fons del vidre que ens separa, cobrint de fosc el món... s’adorm.
7.
Neixen entre la boira que enganya a tot humà Les seves flors llueixen un blau que no és normal Evito caure en ella, evito ser-ne esclau Delicte no provar-la, sublim és prendre’n més. Caic als peus de llits de flors, que m’absorbeixen el meu son Naveguen sense rumb, estanys que s’han fet seus Són belles les raons: l’oblit en calzes d’or Desfer cada record que t’ennuega el cor tornar a néixer en la nit, sent verge de sentits. L’oratge em desperta, naufraguen els seus enganys Sento el mar , sento el món i veig com se m’omple de nou, el meu cap torna a lloc i llanço la copa aquest pou. Tremolen el meus peus, refaig el meu destí no oblidaré el què sóc, ni oblidaré el meu lloc espero no cedir cap engruna de mi el temps em jutjarà si et trobo en el camí.
8.
Fins quan serem, diagnosticats d’arrel per ser Massa covards, massa sincers, massa obedients... Trenquem l’acer, de les cadenes que ens hem fet I no mireu mai més enrere i les perdrem Mai més serem destinats a creure en res I fugirem de les seves mans no devent res Fins quan viurem sent resignats als seus plaers No m’alçareu el cap per sobre el meu No renunciem a ser millors que ningú No reprimim el què sentim, que les dosis d’emoció s’injectin I cantarem revolucions com més lluny millor I violarem els seus valors, com ens van fer a tots.
9.
Espera'm 03:52
Sempre estaré Cremant records Desfent petons Borrant cançons No estic segur, si el camí em portarà a tu Camino cec i els dies buits se m’omplen d’emocions que lliguen al meu cor que no té por, que no està sol. No esperis que sigui un príncep al tornar Saps que el que estimaves ja no tornarà Les cançons d’herois enganyen Ja mai oblidaràs, Ja mai oblidaràs Pren-me en braços i tornem a començar Demà seré un pas més a prop teu desfent camins i descobrint-ne de nous que em portin en l’aire la teva olor i l’escalfor del teu amor Espera’m, crido i no em sents Espera’m, crido i no em sents No esperis que sigui un príncep al tornar Saps que el que estimaves ja no tornarà Les cançons d’herois enganyen Ja mai oblidaràs, Ja mai oblidaràs Pren-me en braços i tornem a començar Espera’m, crido i no em sents Espera’m, crido i no em sents
10.
De les cendres sorgiran diferències entre el fang de les classes que ja esperen quin és l’últim a parlar. Surt i crida i pren la veu de carrers patint de fred que cap ànim sense lucre no ha pogut pas fer-hi res. No apartaré les mans del fred, si per sentir que em sento viu s’ha de patir Les petjades que he deixat ningú les recordarà ni cap conte explicarà les llàgrimes que he anant vessant Surto i crido i prenc la veu de la gent que fuig enllà dels problemes que no espera ni aspira superar “Les alzines que ens espien i que es mengen el camí controlant i analitzant cada passa que se’ns escapa de les ganes de fugir que tenim altres amb sentit de la vergonya de lluitar contra murs impenetrables. No aturis, NO, les ganes de seguir, tingues objectius que la vida és una aventura, sense cura ni ruptura recordaràs aquest camí i el bagatge que ara esculls et pesarà durant la nit dels temps” No apartaré les mans del fred, si per sentir que em sento viu s’ha de patir
11.
Polifem 05:59
Desperto en blanc i sec sota les ombres d’arbres que m’han vist plorar Ja no és misèria El què em preocupa ara és on tornar a començar, i on oblidar Creix dins meu un monstre d’un sol ull Les parets s’ensorren, caic vençut Com devora l’esperança quan estic tan lluny, Vull sortir d’aquest infern, vull despertar i ser lliure Recordaré demà el camí Que miri sempre directe als ulls de l’enemic Que no davalli la força que m’ha dut aquí, però Creix dins meu un monstre d’un sol ull Les parets s’ensorren caic vençut Com devora l’esperança quan estic tan lluny, Dins d’aquí seré “Ningú” Llavors ell s’arrencà l’estaca tota tacada de sang llançant-la furiós lluny de sí i començà a cridar als altres titans que vivien a prop seu. S’acostaren curiosos i li preguntaren: - Quin mal necessita el nostre ajut Polifem? – i ell respongué - “Ningú” m’ha fet mal, ha estat “Ningú” Creix dins meu un monstre d’un sol ull Les parets s’ensorren caic vençut Com devora l’esperança quan estic tan lluny, Dins d’aquí seré “Ningú” Viatger combatent les seves pors, ignorat cavaller. Tingues ferma la ment contra el dolor que el camí serà fosc.
12.
Epíleg 03:26
Creixen verds, tranquils i serens Els camps que ara tinc sota els peus Lentament enfilo en el temps Camino per llocs que conec Pren una espurna als meus ulls Dansant entre espigues daurades de juny Creixen ferms, tranquils i serens els somnis que em guien els peus. Tants camins amb insòlit final quan veus que acaben on van començar Tants camins amb insòlit final, qui sap si després de tant, em recordarà? Tanco els ulls, recordo a l’instant L’olor de tot el què he estimat Sento el vent, les fulles xiulant Em fan pessigolles les mans L’últim pas, m’aturo al llindar, la porta dels somnis que em queden davant Giro el cap, només veig els camps que ara em demanen que els cuidi demà Prego el temps que m’ajudi a lluitar per tot el què un dia vaig abandonar torna sense glòria a casa aquell soldat Creixen verds, tranquils i serens Els camps que ara tinc sota els peus Lentament enfilo en el temps I s’obren les portes del cel

about

Lletres:
Guillem Obradors

Música:
Guillem Obradors, Francesc Bertran, Gerard Comellas, Oscar Pardo i Àngel Guilanyà.

Enregistrat i mesclat per Tomàs Robisco a Bucbonera Records (Caldes de Montbui) a començaments de 2015.
Masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos Mastering.
Art Work per Marina Bertran.

credits

released March 30, 2015

license

all rights reserved

tags

about

BarraLliure! Prospect Creek, Alaska

contact / help

Contact BarraLliure!

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like BarraLliure!, you may also like: