1. |
Ocell Negre
03:11
|
|||
Dorm plàcidament, tanca els teus ulls,
Entre els meus braços cerca la pau, infant malalt.
Plora de fam, àngel que cau al buit.
Sents una espurna, foc d’esperança que crema viu..
Vola sense ales menut, com la merla que canta des del seu niu…
... en la negra nit ...
|
||||
2. |
La Mort Del Trompetista
03:39
|
|||
Desperto enmig del llit de fems del campament
Amb una ampolla en mà de desti•lat de sentiments
Tot és fosc, tot és borrós i m’entrebanco amb “camarades” farts d’alcohol
Miro al cel i en l’horitzó veig com neixen els raig del sol.
I des del més profunt silenci,com un cop de puny al mig del cap
Ressona dintre meu el toc de diana, maleït qui el fa sonar!
Es lleva el món, es lleva el front amb cara de ressaca i molta son
Renecs insults i noms del porc, “fills de puta” que es canten amb el cor
I no s’atura i no té por, ell seguéix tocant l’intrument de l’infern
Quan des de cada tenda surten homes armats amb ganivets
I el temps s’atura al sentir que una arma ha disparat
I cau el trompetista quan la bala li ha travessat el cap.
Cauen llagrimes de vodka amb sal
del rostre en blanc del nostre general.
S’apropa al cos inert, el pols se’n va
Neteja l’arma, ordena “- Funeral d’estat”
I el temps, s’atura al sentir que una arma ha disparat
I cau el trompetista quan la bala li ha travessat el cap.
I els pares reben banderes negres i una trompeta orfe de so
I cartes que parlen de mort digne i honor.
|
||||
3. |
Versos d'Uniforme
03:56
|
|||
En una carretera solitària als límits de l’estat
Mentre creues mils de línies de fronteres en desgast
Lluny de tanta gent, suspiren perquè tornis aviat.
Sols em ve el cap te mirada d’odi que em vas regalar.
-Que està perdut! Que no ho veig clar!
- Es per orgull.. deixa’m marxar
- I quan torni sent lliure et vindre a buscar. I lluitaré pel teu somriure..
- Deixa’m perquè jo nomès sento versos d’uniforme
En un instant m’encega el foc que des del cel cau condemnat
I plouen mil bocins dels cotxes que teniem al davant
Fugim al bosc fins que una bala penetra dins el meu braç.
Quan em ve el cap ta mirada d’odi que em vas regalar.
-On t’has pedut? On t’he de buscar?
- Espera’m avui... demà seré al teu costat…
- I quan torni sent lliure et vindre a buscar. I lluitaré pel teu somriure..
- Deixa’m perquè jo nomès sento versos d’uniforme
|
||||
4. |
La Mare El Plora
05:11
|
|||
Cap més petó, cap més amor,
Cap més dolor, pot llevar-me del malson
Que és recordar, no veure plorar
Els ulls d’un infant restaràn sempre tancats.
La mare el gronxa, la mare el plora
I entre els seus braços, bressol del seu destí.
I el pare espera, genolls en terra
Veu com despleguen les ales del seu fill petit.
Que vola amunt i deixa escrit en llàgrimes: no em faré gran.
I el sol es pon darrera seu i plou pols d’un record que al més enllà s’adorm
Cada segon que corre es fon
Bateguen sords en el buit d’horror que es perd
en temps incerts; moments tan freds,
moments que et sents tan menut, tan impotent.
La mare el plora, i es veu tan sola quan
Cada any recorda sempre l’última nit
Caient al terra reviu l’escena
Quan dels seus braços li prenen el seu fill petit.
Que vola amunt i deixa escrit en llàgrimes: no em faré gran.
I el sol es pon darrera seu i plou pols d’un record que al més enllà s’adorm
I el sol es pon darrera seu i plou pols d’un record que al més enllà s’adorm dins el meu cor.
|
||||
5. |
Horitzons
03:24
|
|||
Veig en ulls fosos la tristes de l’edat
Quan em miren fixament sense parlar
Ulls malalts de veure el món desordenat
Desarmat en una guerra que encara..
No ha acabat!
..quan t’adones fins quin punt pots aguantar
Quan has vist batalles i hagut de matar
Germans remant en horitzons tan separats
El camí ens separa amb armes a les mans
Sents que sol té por
Mira enrera el veus per últim cop
Corre i pren la mà que et donc
Que aquest nou camí no el faràs sol.
Crema la innocència entre les cendres d’aquella tendresa
Que la mare ens regalava cada dia al tornar casa
Marxa amb la camisa de recluta de la compañía
Gravats en la pell petits ocells que et marcaran per vida.
Sents que sol té por
Mira enrera el veus per últim cop
Corre i pren la mà que et donc
Que aquest nou camí no el faràs sol.
No!!
Recorda sempre
Que l’ocell mor
De nit obeserven
Quan estàs sol.
|
||||
6. |
Whisky
03:09
|
|||
Mirades just quan entres
Els teus llavis morts de set
Un bar, ningú t’espera
I la llum, tènue del carrer.
Fas pas fins a la barra
I et demanes el mateix
Que sempre beu el pare
Però aquest sol i sense gel.
Et prens el primer glop
Que et fa empassar les teves pors
Somrius quan veus el teu reflex
Que mor el cul del got.
I t’enfonses plorant!
La teva vida en color whisky escocès,
Sents que els teus somnis són borrosos a través del vidre inert on estàs pres.
Cadires que es retiren
Un silenci ocupa el bar
Sents que una mà t’estira
I caus d’un traidor cop al cap
Milers de vidres esquincen
L’ultim gram de dignitat
La sang els llavis deixen
Un sabor dolç destil•lat.
I t’enfonses plorant!
La teva vida en color whisky escocès,
Sents que els teus somnis són borrosos a través del vidre inert on estàs pres.
|
||||
7. |
Salva-la
03:06
|
|||
Quan et vaig veure caure al meu costat
Van caure amb tu somnis d’infant
Quan una guerra era tan sols
Grapats de soldadets de plom
On sempre al cap de vall del llit
Hi ha una donzella en perill
Que sempre salves cada nit
Somiant ser un príncep al matí.
I et miro als ulls, llegeixo por.
I em dius a cau d’orella el meu últim favor.
- Si sobrevius, vetlla en la nit i en dies tristos salva-la sempre per mi.
Coberts de fang en un forat
Amb uniforme i ben armats
Enmig de rates i soldats
Vàrem aprendre a fer-nos grans.
Caminant al nostre costat
La mort somriu i observant,
com d’amagat et treus del casc
Les fotos d’un amor fugaç.
I et miro als ulls, llegeixo por.
I em dius a cau d’orella el meu útltim favor.
- Si sobrevius, vetlla en la nit i en dies tristos salva-la sempre per mi.
I et miro als ulls, llegeixo por.
I em dius a cau d’orella el meu útltim favor.
- Si sobrevius, vetlla en la nit i en dies tristos salva-la sempre per mi.
|
||||
8. |
El Discurs
04:17
|
|||
No esteu sols, sentiu el cor d’un poble que us ho ha donat tot? Sigueu fidels, sigueu valents, la història us guarda el vostre lloc. Mireu al cel, la pluja ens llevarà de pors… i ens farà forts
El meu desig, el vostre anhel, arrel que ens mantindrà units, davant del món, davant de tot, cap més insult ens farà front. Sigueu conscients hi haurà moments que un company ens caurà amb dolor, sense pols però ...
Morir mai no serà de cap home, el final.
Sigueu ocells de foc, que al marcir cada cop neixen de nou.
No us dic adéu, ara marxeu, alceu el cap a un nou demà. Que cada instant us vingui el cap que aquesta terra es va forjar, d’acer prudent, d’escuts d’argent i quatre llàgrimes de sang.
Morir mai no serà de cap home, el final.
Sigueu ocells de foc, que al marcir cada cop neixen de nou.
|
||||
9. |
Ulls De Sang
04:01
|
|||
Ulls d’un estrany, graven fixament sense descans
cada instant feble que la por devora un món
de miralls on dos ulls reneguen engabiats
vermells de sang, on la fe condemna veritats…
Érets amb mí però et sento distant
no et reconec al fons del mirall
no pretenc que caiguis tan avall, estic acompanyat
per cent ampolles d’alcohol.
CADA SEGON
M’ENFONSO QUAN ES FOSC I ESTIC SOL…
M’ADORMO ENTRE OMBRES QUE EM LLIGUEN AL FONS
Quan temps fa que no plores quan hauries d’estar trist, és l’entorn que no valores, el que t’abriga a la nit!
VULL SER OCELL DE NIT
L’UNIC DESIG QUE TINC: MARXAR D’AQUÍ
EM SENTO MASSA FORT PER ESTAR TRIST.
SENTS ELS ULLS DE SANG
NO PLORIS OMBRA, ES EL MEU COR CANSAT
LA TEVA LLUM MOR AMB MI AL FONS DEL MAR.
|
||||
10. |
||||
De nit sols i en companyia d’una lluna freda i trista que decau.
Vaguem tots en el silenci i voltant un tímit foc abric del bosc:
- Sabeu nois, que donc vinc jo, he deixat germana i pares treballant teixit de dia i nit. Per tan sols tenir a taula el pa, perquè diuen que la sang de casa és d’un color vermell estrany.
- Estic fart del què diu la gent jo lluito sempre ferm valent, el meu pare morí de peu era un heroi al sometent. Sabré quin serà el meu moment, voldré dir-li algun dia a un nét, que el seu avi serví pacient en la caiguda de ponent!
I alcem els gots plens de somnis, brindem perquè demà al vespre cantem:
- LO LOLOLOLOLO LO LOLOLOLOLO...
- Jo vaig vindre aquí, treballar al camp i tindre fills, la guerra s’endugué el petit i la meva dona el seguí. No tinc camí, no tinc destí, navego foll i sense port, sou la raó que sigui viu tingueu de grat el meu soport.
I alcem els gots plens de somnis, brindem perquè demà al vespre cantem:
- LO LOLOLOLOLO LO LOLOLOLOLO...
Destil•lem el nostre cor, embriaguem de nou la mort, mirem-se els ulls per últim cop! Caminarem demà plegats, la companyia marxarà, fem del camí el nostre destí!
I Omplim els gots de llibertat!
|
||||
11. |
Lluna
04:33
|
|||
Esboços vells dibuixen
Ciutats ara adormides
Mires enrera i busques ferides al pit
De bales xiulant l’aire
De bales que passen de llarg
L’atzar cregué oportú que per tu era el final.
I caus en blanc
I caic buscant les teves mans fredes al fang
I tanco els ulls al teu costat.
Desperto entre les runes
De somnis que vam construir
Sents que estàs viu enmig d’un camp on van caure anit
Soldats que amb mi lluitaven
Soldats amb qui vaig caminar
I enmig de tanta mort m’acosto l’arma el cap.
Tinc el destí de la mort al meu dit... sol i amb la sang d’un amic a les mans veig més clar que el final del camí no era al mig d’aquell camp. Sento en l’aire olor d’esperança. Al fons del meu cor s’encén l’espurna que m’empeny al món. Cau l’arma al terra i s’enlaire en la nit i sent com la lluna li mostra el camí.
|
Streaming and Download help
If you like BarraLliure!, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp